Metodologia VOLA

1. MOVIMENT

– Amb moviment abans i durant la sessió importem els beneficis sobradament demostrats de l’esport a l’aula.

– De forma immediata, la dopamina, serotonina i noradrenalina generades augmenten la sensació de benestar i els alumnes emprenen la sessió amb motivació.

– Durant i després d’una activitat amb moviment, es millora l’atenció sostinguda. Per tant, els continguts treballats arriben millor a l’alumnat.

Exemples d’aplicació pràctica. Jocs amb dansa (Girl Scouts Songs), jocs esportius (amb punteria, desplaçaments, pilotes) o jocs populars («Mister Bulldog»).

2. SORPRESA

– El cervell s’activa amb la sorpresa. Després d’una sorpresa, apareix interès i s’obra una finestra atencional.

– L’atenció és una funció cognitiva bàsica per a tots els processos d’aprenentatge. Si no hi ha atenció, no hi ha aprenentatge. Per tant, començar la sessió amb un fet sorprenent farà que l’assimilació de conceptes i la permanència en la memòria sigui més efectiv

Exemple d’aplicació pràctica. La sorpresa ve generada pel formador que, pot explicar un acudit o una endevinalla, fer música en directe portant diversos instruments, aparèixer disfressat com un personatge. La varietat d’activitats i dinàmiques també genera sorpresa: fer sempre el mateix no activa l’atenció.

3. DEBAT

– El debat a l’aula ens dóna la possibilitat de treballar molts temes diferents. Mitjançant els torns d’espera i la participació, es fomenta el control inhibitori. S’ha demostrat la relació entre l’autocontrol i l’èxit acadèmic a llarg termini.

– L’atenció a les intervencions de la resta de companys exigeixen el desenvolupament de memòria de treball, fonamental en la resolució de problemes i raonaments.

– La capacitat d’adaptar la nostra intervenció en funció dels inputs rebuts per la resta de companys, desenvolupen la nostra flexibilitat cognitiva. La competència adaptativa és extremadament important actualment.

Exemple d’aplicació pràctica. A part de dinàmiques pròpies d’un debat “pizza: amb pinya o sense?”, també podem utilitzar un joc de taula cooperatiu on s’han de prendre decisions en equip per aconseguir un objectiu, per exemple, «La illa prohibida». També es pot plantejar un objectiu de disseny com crear un arbre de nadal o una rosca de “pasapalabra” amb un material limitat. Per buscar solucions creatives, hauran de cooperar i, en el procés, aniran trobant més reptes a resoldre.

4. TIC I GAMIFICACIÓ

– Dissenyar l’aprenentatge de manera gamificada, és a dir, com si fós un joc, està cada vegada més recolzat com una alternativa a l’ensenyament tradicional. És una estratègia prometedora, sobretot per incrementar motivació i involucració de l’alumne en l’aprenentatge. Amb les TIC, la gamificació és més senzilla, atractiva i interactiva.

– Des del punt de vista de la neurodidàctica, el joc i les activitats lúdiques són útils per motivar, estimular i transmetre contingut en totes les etapes de l’aprenentatge, independentment de l’edat, ja que el joc es considera una font de plaer.

5. ART I MÚSICA

L’art i la música interpel·la a molts estudiants. Les manualitats, orientades alumnes de primària, ens ajuden a familiaritzar-nos amb material, a cooperar, a demanar, a ajudar. I totes aquestes accions van acompanyades de preguntes i vocabulari.

Exemples de manualitats poden passar per la pintura i que els alumnes no tinguin accés directe al material, sinó que l’hagin d’anar demanant pel seu nom i amb preguntes adequades. També podem proposar la decoració de l’aula, a alumnes de secundària i convertir-ho en un repte de disseny i gestió de recursos.

Treballar amb música és marca de la casa. No només ho fem amb cançons famoses sinó amb creacions pròpies que interpretem en directe: veu, guitarra i/o teclat.

Amb els nostres alumnes més avançats fem propostes de composició: sabíeu que tenim la nostra pròpia cançó de Nadal (“Christmas is coming”), una recepta cantada per fer galetes (“I love cookies”) i una cançó sobre tolerància (“The tolerance song”)?